Una Tarda A L'òpera

Què li va passar a Helena, esposa de Menelau i raptada per Paris, després de la guerra de Troia? Quines van ser les conseqüències d'aquell adulteri? Va seguir fent estralls la bella Helena? Hofmannsthal i Strauss ens ho expliquen en aquesta poc prodigada òpera, "Die Ägyptische Helena".

Col·locada exactament a l'equador de la producció de Strauss i amb llibret propi, "Intermezzo" és una comèdia burgesa construïda sobre el característic cant conversacional del compositor bavarès.

Fascinant i voluptuosa, "Die Frau ohne Schatten" --amb llibret de Hofmannsthal-- és una de les obres de gran format de Richard Strauss. I una de les més difícils d'interpretar i d'escenificar.

En la primera de les incursions de teatre dins del teatre i, novament, amb llibret d'Hugo von Hofmannsthal, "Ariadne auf Naxos" és una veritable capsa de sorpreses, amb un regust deliciosament neoclàssic.

Hofmannsthal i Strauss van mirar enrere sense ira, allunyats de la violència de "Salomé" i d'"Elektra" per centrar-se en la Viena del segle XVIII. "El cavaller de la rosa" és una comèdia burgesa de regust nostàlgic, revestida amb suggerent neoclassicisme i amb un protagonista d'excepció: el pas del temps, personificat en la Mariscala.

El 1909, Strauss estrenava l'òpera que tanca el cicle de la sang. I ho feia amb un hàbil llibret d'Hugo von Hofmannsthal sobre la tragèdia homònima de Sòfocles. Una òpera bàrbara, violenta i salvatge, i que prefigura la gran barbàrie europea de les dues guerres mundials.

Pedofília, necrofília i debat teològic. Aquestes són les tres constants de la tercera òpera de Richard Strauss i el seu primer èxit (i escàndol): l'adaptació operística del drama "Salomé" d'Oscar Wilde, estrenada el 1904.

Encetem un nou cicle, en aquesta temporada d'aniversaris rodons. I el centrem en Richard Strauss (1864-1949). El primer programa repassarà l'influx wagnerià en les dues primeres òperes del compositor bavarès, "Guntram" i "Feuersnot".

Una ràpida i sintètica mirada a l'obra de Puccini: els títols i les àries indispensables, amb els intèrprets de referència. Un programa guia per culminar el cicle dedicat al compositor de Lucca.

La culminació del treball de Puccini per a l'escena musical en una obra pòstuma, acabada per Franco Alfano i que posa damunt de l'escenari dues figures femenines contrastades: la cruel princesa Turandot i la innocent Liù, a qui Puccini va destinar els últims compassos de la partitura.

Tres òperes, tres, com aquells circs amb tres pistes: una tragèdia netament verista ("Il tabarro"), un drama espiritual ("Suor Angelica") i una òpera bufa ("Gianni Schicchi") de regust volgudament arcaic. Per no perdre-s'ho.

Amb regust d'opereta, aquesta òpera és una veritable delícia i una de les menys conegudes i programades del compositor italià. Estrenada a Montecarlo durant la Primera Guerra Mundial, conté unes melodies d'immarcescible bellesa.

Una òpera ambientada a l'Oest americà, quan el gènere western encara no s'havia imposat com a tal a les pantalles de cinema. Puccini hi va posar la primera llavor, en una òpera fascinant i paisatgística.

Com a bon verista, Puccini sempre va saber teixir i enfilar retrats precisos d'ambients, situacions i espais. En aquest cas, el Japó finisecular per a una òpera estrenada el 1904 i que va ser un fracàs estrepitós. Paradoxalment, avui és l'obra més representada de Puccini i una de les deu més habituals en les programacions d'arreu del món.

La quadratura del cercle: una òpera ambientada el 1800 i estrenada el 1900. "Tosca" és un dels drames més sagnants de la història de l'òpera. Puccini esculpeix amb precisió artesana el retrat d'uns personatges abocats a la tragèdia des dels inicis de l'obra, que adapta l'original teatral de Victorien Sardou.

Algú va dir que, després de "La Bohème" (1897), Puccini no va fer més que reescriure la mateixa òpera. La malèvola apreciació no ha d'impedir veure en la quarta òpera del músic toscà l'apoteosi del melodrama postromàntic, amb textures que van del verisme a l'impressionisme.

Després d'Auber i de Massenet, Puccini va ser el tercer compositor en adaptar la novel·la d'Abbé Prévost "Manon Lescaut". Estrenada a Torí el 1893, va ser un gran èxit. I l'arrencada de la galeria d'heroïnes que marcaran l'itinerari personal del compositor italià.

Marcat per l'esperit verista que impregnarà la resta de la seva producció, "Edgar" és el primer drama realista de Giacomo Puccini i el segon títol teatral, tot i ser, avui dia, una de les seves òperes menys representades.

Amb aquest programa, iniciem els monogràfics dedicats a totes i cadascuna de les òperes de Puccini. I comencem amb la primera, "Le villi", de regust innegablement centreeuropeu i amb una història que la posa en comú amb el ballet Giselle d'Adolphe Adam.

Giacomo Puccini (1858-1924) ha estat el darrer gran compositor d'òpera italiana i un dels més programats arreu. En aquest primer programa que li dediquem en ocasió del centenari de la mort, repassem la vida artística del músic de Lucca.