Teatre Radiofònic

Adolfo Torrado Estrada, nascut a La Corunya el 1904, s'inicia com a literat a 'La Voz de Galícia', però no és fins que marxa a viure a Madrid, el 1929, que comença a destacar com a autor dramàtic. La seva primera obra, ''Crack'', que combina el melodrama i la comicitat, és una autèntica denúncia de l'estraperlo; i ho fa fent ús dels estereotips regionals sobre els gallecs, un recurs que al llarg de la seva carrera és una constant habitual. Abans de la Guerra Civil, escriu diverses comèdies en col·laboració amb Leandro Navarro Bonet, com ara ''El debut de la Patro'' (1932), ''Los hijos de la noche'' (1933) o ''La mujer que se vendió'' (1935), totes elles amb una sensibleria i un humor fàcils que són habituals en el 'torradisme'. Però és després de la Guerra quan la seva fórmula teatral assoleix un èxit comercial sonat, amb obres com ''Un caradura'' i ''El famoso Carballeira'' (1940), ''Mosquita en Palacio'' (1941), ''La duquesa de Chiruca'' (1942), ''El gran calavera'' (1945), ''Una gallega en Nueva York'' (19