Teatre Radiofònic

Aleksandr Isaakovich Gelman neix el 1933 a Donduseni, una petita població actualment pertanyent a Moldàvia. La infantesa de Gelman no és gens fàcil. El 1941, arran de la ocupació de les tropes de l’Alemanya nazi, la família, d’origen jueu, és expulsada a un gueto a Bershad, a Ucrània. Però si les condicions del viatge, fet a peu, són força dures i acaben amb la vida de l’àvia, primer; i del germà petit, després, l’estada al gueto és encara més difícil. El 1942, mor la mare i, més tard, la resta de la família. Els únics supervivents dels catorze membres familiars són el mateix Gelman i el seu pare, que el 1944 aconsegueixen alliberar-se i, acabada la guerra, poden tornar a casa seva. El nen Guelman retorna a l’escola per acabar els seus estudis primaris, i el 1948, ingressa a l’Escola Tècnica Professional de Teixits de Punt. El 1951, després de graduar-se, comença a treballar a temps parcial a una fàbrica de mitges, mentre assisteix a l’escola nocturna per complementar

Giuseppe Berto neix a Treviso el 1914, i és el segon de cinc germans d’una família de pare militar i mare comerciant. Després d’acabar els seus estudis al Col·legi Salesià de la seva ciutat natal, es matricula a la Facultat de Lletres de la Universitat de Pàdua. El 1935, però, marxa de voluntari a l’Àfrica per lluitar a la guerra d’Abissinia, on a banda d’algunes ferides, rep també diferents condecoracions militars. El 1939, ja de tornada a casa, reprèn els seus estudis i es gradua amb força celeritat; no només ajudat pels seus mèrits acadèmics, sinó també per la benevolència dels seus examinadors, molts d’ells afins al règim feixista i partidaris que Berto llueixi l’uniforme i les condecoracions militars de manera habitual. Després de graduar-se, comença a exercir la docència, però ben aviat l’abandona per incorporar-se com a voluntari a la Milícia de Seguretat Nacional. Incorporat a les tropes dels ‘Camises negres’’ de Mussolini, és enviat no

Nascut a Valladolid el 1942, José Luis Alonso de Santos es trasllada a viure a Madrid el 1959, on es llicencia en Filosofia i Lletres i en Ciències de la Informació a la Universidad Complutense. El 1960 comença a interessar-se pel món del teatre i rep formació a càrrec de l’actor i dramaturg nord-americà William Layton. Forma diversos grups de teatre i el 1975 estrena la seva primera comèdia, ‘¡Viva el duque, nuestro dueño!’. D’ençà d’aleshores, inicia un període de creació força fructífer, amb títols d’èxit com ‘Del laberinto al 30’ (1980), ‘La estanquera de Vallecas’ (1981), ‘El álbum familiar’ (1982), ‘Besos para la bella durmiente’ (1984), ‘Bajarse al moro’ (1985), ‘Fuera de quicio’ (1987), ‘Pares y nines’ (1989), ‘Yonquis y yanquis’ (1996), ‘Salvajes’ (1997), ‘¡Viva el teatro!’ (2006), ...; algunes d’elles portades al cinema, com és el cas de &#

John Patrick Shanley; dramaturg, guionista i director; neix el 1950 al barri del Bronx de Nova York, en el sí d’una família d’origen irlandès, modesta i treballadora. La seva carrera acadèmica no és excessivament brillant, però finalment aconsegueix accedir a la Universitat, però l’abandona després del primer any, quan és cridat a files i s’allista al cos dels Marines dels Estats Units. En acabar el servei militar, escriu una novel·la que mai arriba a veure la llum perquè acaba cremant-la. És llavors que comença a treballar en diferents feines inestables que li permeten mantenir-se econòmicament i tornar a la Universitat de Nova York, on finalment, obté una llicenciatura en Teatre Educatiu i es converteix en membre del Ensemble Studio Theatre, una entitat sense ànim de lucre dedicada al foment de nous actors i noves obres teatrals nord-americans. La carrera artística de Shanley compta amb més d’una vintena d’obres de teatre, una desena de guions cinematogràfics i mitja dot

De Narcís Comadira i Moragriega, podem dir que és tot un polifacètic. Nascut a Girona el 1942, és pintor, dramaturg, poeta, guionista, crític literari, assagista, traductor, ... Després de ser seminarista a Montserrat entre 1962 i 1965, decideix estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on, més tard, es llicencia en Història de l’Art. També assisteix com a lector a la Universitat de Londres, fet que té una gran influència en la seva obra poètica posterior, que representa el gruix de la seva activitat artística, amb més d’una vintena de llibres, entre els que destaquen ‘Terra natal’ (1978), ‘Àlbum de família’ (1981), ‘La llibertat i el terror’ (1981), o ‘Enigma’ (1985). A començaments dels anys vuitanta, Comadira inicia l’activitat de guionista de documentals a la televisió. El 1990, arran d’una convocatòria del Centre Dramàtic de la Generalitat i Catalunya Ràdio, escriu una trilogia de guions radiofònics teatrals: ‘

Muriel Resnik Jackson és una novel·lista i dramaturga nascuda a New Haven el 1917. Casada amb Victor Jackson i mare de dos fills, és autora de novel·les com ‘Life without father’ (1956), ‘House happy’ (1958), o ‘The girl in the torquoise bikini’ (1961). Però, el seu major impacte és el que aconsegueix amb la comèdia ‘Any Wednesday’, estrenada a Broadway el 1964 i portada al cinema dos anys més tard, amb Jane Fonda i Jason Robards com a protagonistes. L’èxit, més que notable, d’aquesta obra, la porta a escriure ‘Son of any Wednesday’, una reflexió sobre la comèdia on l’autora descobreix tots els secrets de la posada en escena teatral i cinematogràfica. Anys més tard, el 1992, Resnik publica una nova novel·la negra sota el títol de ‘The garden club’. Resnik mor el 1995, a l’edat de 78 anys, a la seva casa de Manhattan, després d’una llarga malaltia coronària, just quan es troba en plena creació de la seqüela de

Lorca és un dels genis de la literatura espanyola del segle XX. Nascut a Fuente Vaqueros, província de Granada, el 1898. Malgrat ser una època força conflictiva, la seva família té força recursos per no passar gaire penúries. La seva mare, mestra de professió, é la seva primera influència literària i el motiva per la lectura des de ben jove. Rep formació a la Universitat de Granada on es llicencia en Filosofia i Lletres i Dret. És durant aquest període que viu en residències d’estudiants i entra en contacte amb d’altres escriptors, artistes i científics. La seva passió per la reflexió, la justícia, la poesia, la música i el teatre el porten a començar a escriure més seriosament i publica el seu primer llibre de poesia. Així és com entra en contacte amb d’altres poetes de l’anomenada ‘Generació del 27’ i obté un gran èxit entre bona part de la societat de l’època, però també odis i recances entre un sector oposat a les seves idees. Lorca viatja a Nova York i a diferent

"It's a wonderful life!" és una pel·lícula americana estrenada el 1946, un film clàssic del cinema americà. És la pel·lícula que més cops s'ha emès en les televisions de tot el món durant les dates de Nadal. James Stewart i Donna Reed interpreten els papers protagonistes. La història ens explica uns fets que transcorren la Nit de Nadal de 1945. Un home, George Bailey, banquer de la petita ciutat de Bedford Falls, molt preocupat per la sobtada desaparició d'una important quantitat de diners pren la decisió de suïcidar-se. A l'últim moment, Clarence, un àngel que encara no ha aconseguit les seves ales, el fa reflexionar sobre el veritable sentit de la vida. És una autèntica oda a la bondat, a la supremacia dels valors morals positius, i exhibeix el retrat del món i la gent que hi viu d'una manera senzilla i directa. Segurament, molts de vosaltres ja la coneixeu, però esperem que gaudiu un cop més d'aquesta història amb la nostra versió dirigida per Rosa Aguado i amb la participació de Marta Plaza com a Narr

Àngel Guimerà i Jorge neix el 1845 a Santa Cruz de Tenerife. Allà hi passa els primers anys de la seva infantesa fins que el 1854 la família es trasllada a El Vendrell. No és fins a aquest moment que el seu progenitor natural, Agustí Guimerà i Fonts, en reconeix la seva paternitat i la del seu germà Juli, ambdós fruit de la seva relació amb Margarita Jorge Castellano, amb qui es casa aquest mateix any a Barcelona. Aquests fets seran, segons els biògrafs i estudiosos de Guimerà, aspectes claus que influiran de manera directa en la vida i obra de l’autor. L’obra de Guimerà es pot dividir en quatre etapes diferenciades. Una primera etapa és la que correspon als seus primers anys de creació, amb tragèdies romàntiques escrites en vers que tracten temes històrics i que segueixen les cànons Renaixentistes. Exemples d’aquest període en són ‘Gala Placídia’ (1879), ‘Judit de Welp’ (1883), ‘El rei Felip’ (1886), o ‘Mar i Cel’ (1888). Guimerà, però, aban

Miguel Mihura Santos neix a Madrid el 1905, fill de l’actor, autor i empresari teatral Miguel Mihura Álvarez,. Estudia batxillerat a un col·legi de la capital, però després de la mort del seu pare abandona els estudis per dedicar-se a l’humor i les historietes que publica en diferents revistes infantils, satíriques i literàries. A la dècada dels anys 20 treballa com a periodista i entra en contacte amb d’altres autors humorístics contemporanis que acabaran per influir definitivament en la seva obra, com ara López Rubio o Jardiel Poncela. Durant la Guerra Civil, pren posició pel bàndol sublevat i es converteix en director de ‘’La Ametralladora’’, una revista de propaganda destinada als soldats del front militar. Acabada la guerra, funda i dirigeix ‘’La Codorniz’’, revista d’humor gràfic i literari considerada com a estendard paròdic de les convencions socials de l’època. Mihura és considerat com el renovador del teatre còmic espanyo

Josep Miret i Soler neix a Barcelona el 1888. Periodista de professió, compagina la seva activitat laboral amb l’autoria d’obres de teatre. El 1926, entra a formar part del planter de locutors de Ràdio Barcelona, convertint-se, així, en un dels primers locutors de l’emissora. Amb l’inici de les emissions teatrals radiofòniques, esdevé una de les veus habituals d’aquestes representacions, amb interpretacions cèlebres com ‘Terra Baixa’ o ‘El místic’, entre d’altres. És durant aquesta època que escriu els seus guions més madurs i de més èxit, com ara ‘’L’agència comercial’’, ‘’Les sabates de Lídia’’, o l’obra que us oferim avui, ‘’El vell flautista’’. “El vell flautista” és una comèdia en dos actes estrenada el 28 de Maig de 1950 al Teatre Romea de Barcelona per la Companyia d’Enric Borràs. L’acció transcorre en un mas rural situat en un petit po

Agatha Mary Clarissa Miller neix a Torquay, a Anglaterra, el 1890. Filla de pare d’origen nord-americà i mare britànica, degut s les idees contràries de la seva mare respecte l’educació de les nenes, mai va anar a l’escola, i va ser educada pels seus pares. El 1914 es casa amb el Coronel d’Aviació Archibald Christie, de qui n’hereta el cognom artístic, i amb qui té una filla, i de qui acaba divorciant-se el 1928 per la confessió que fa el mateix Archibald que té una relació amorosa amb una altra dona. Durant la Primera Guerra Mundial, treballa en un hospital i després en una farmàcia. Aquest fet la porta a interessar-se per la toxicologia i les seves conseqüències, uns coneixements que li serveixen com a instrument per utilitzar en molts dels crims de les seves obres. El 1920 escriu la seva primera novel·la, ‘’El misteriós cas de Styles’’, on ja apareixen dos dels famosos personatges que l’acompanyen al llarg de la seva carrera: Hercules Poirot i el

Arthur Asher Miller fou un dramaturg, escriptor i guionista nord-americà nascut a Nova York el 1915 fill d'una família d'immigrants jueus polonesos de classe mitjana. El seu pare era l'amo d'una pròspera empresa tèxtil que els permetia de viure còmodament. Però la Crisi del 29 i la recessió econòmica posterior van acabar per enfonsar el negoci i la família va haver de canviar el seu domicili de Manhattan per un modest apartament a Brooklyn. Allà va ser on Miller va viure la major part de la seva adolescència i joventut, un fet que acabaria marcant, no només gran part de la seva vida, sinó també de la seva obra. Aquest apartament li serviria posteriorment com a model de l'habitatge del protagonista d'una de les seves obres teatrals més cèlebres: ''La mort d'un viatjant'', del 1949; que conjuntament amb ''Les bruixes de Salem'' (1953) i ''Panorama des del pont'' (1955) conformen la tríada més important de la seva producció literària. I és, precisament, aquesta darrera, ''Panorama des del pont'' (també traduïda

Henrik Johan Ibsen, nascut a la població noruega de Skien el 1828, és considerat el gran dramaturg del seu temps i un dels iniciadors del Teatre modern, amb una gran influència en autors com George Bernard Shaw o Luigi Pirandello. L’obra d’Ibsen es pot dividir en tres etapes diferenciades. Les seves primeres obres tenen un to romàntic i estan inspirades en la tradició escandinava. Entre 1857 i 1862 dirigeix un teatre a Chistiania, capital del país i actual Oslo, fet que li permet obtenir una pensió que li possibilita viatjar i instal·lar-se durant anys en ciutats com Roma, Dresden o Munic. És en aquest període que escriu ‘’Brand’’ (1866) i ‘’Peer Gynt’’ (1867), dos poemes dramàtics d’un estil acurat, on hi són presents aspectes com la reconstrucció del passat i els trets psicològics dels personatges. Les seves següents obres deixen de banda l’estil romàntic i prenen un caire més realista i de caràcter social. En són exemples ‘‘

Malgrat que el teatre de Sagarra pugui semblar avui ja un xic arcaic, el cert és que cada cop que es representa en algun dels escenaris teatrals catalans té una gran rebuda; en part, sobretot, per la intenció de provocar una certa crítica de la moralitat de l’època amb trames carregades d’amors il·lícits i trifulgues sentimentals rocambolesques, sovint un punt pujades de to, que són un senyal de difusos ambients senyorívols i temps remots. De tant en tant, Sagarra també sap tocar la fibra amb monòlegs ideals per al lluïment dels actors, on els personatges confessen els seus neguits a flor de pell. I entre saraus, tràngols i confessions, després d’embolicar bé la troca melodramàtica i remoure les agrors dels personatges, arriba el desenllaç, carregat de moral, bondat i amor veritables. Aquest és l’esquema tradicional de l’obra sagarriana, un compendi que li infligeix un notable aire de modernitat als seus textos dramàtics, i converteix una representació i posada en escena d’

Thomas Lanier Williams, nascut el 1911 a Columbus (Mississipi), és el mitjà dels tres germans d’una família benestant, amb un pare dedicat a la venda de calçat, que a mida que envelleix es torna cada cop més agressiu, i una mare descendent d’una bona família del sud del país. El 1916, la família es trasllada a Saint-Louis a Missouri. Poc després, li és diagnosticada una diftèria, fet que l’obliga a fer repòs absolut durant gairebé dos anys. És aleshores, que la seva mare decideix comprar-li una màquina d’escriure i animar-lo a utilitzar la imaginació per crear textos literaris mentre duri la seva convalescència. El 1930, Williams ingressa a la Universitat de Missouri, on els seus companys el bategen amb el sobrenom de Tennessee, fent referència al seu fort accent del sud i el seu origen familiar. És a partir d’aquesta època que comença a escriure guions dramàtics breus que passen sense pena ni glòria. El 1940, ‘Battle of Angels’ obre un cicle dramàtic dominat per la

Rodolf Sirera Turó neix a València el 1948. Llicenciat en Història a la Universitat de València, el 1970 és un dels fundadors del Centre d’Estudis Teatrals de València, un projecte que abandona dos anys més tard per fundar, conjuntament amb el seu germà, Josep Lluís Sirera, ‘El Rogle’, amb l’objectiu de muntar exclusivament teatre en valencià i professionalitzar-lo. D’aquesta època, en destaca, sobretot, ‘’Plany per la mort d’Enric Ribera’’ (1975), un crítica a la repressió de la darrera postguerra. Entre 1975 i 1977, els dos germans Sirera escriuen una trilogia sobre la realitat social i política del País Valencià durant la Restauració que formen ‘’El brunzir de les abelles’’ (1975), ‘’El còlera dels Déus’’ (1976) i ‘’El capvespre del Tròpics’’ (1977). A banda d’aquests i d’altres títols posteriors escrits conjuntament, individualment, Sirera és autor de molts altre

John Kingsley Orton neix a Leicester el 1933. Ja des de jovenet demostra que els estudis no són el seu fort i obté pèssims resultats acadèmics. Així, comença a treballar en coses diverses fins que, gairebé per casualitat, li arriba la oportunitat per fer un curs d’interpretació a la Royal Academy of Dramatic Art de Londres. Durant quatre mesos, fa d’actor en una petita companyia, però l’abandona tot seguit. És durant la seva estada a l’acadèmia que coneix a Kenneth Halliwell, set anys més gran que ell, amb qui estableix una forta relació professional i sentimental. Ambdós comencen a escriure algunes novel·les de manera conjunta, però no es publiquen. Paral·lelament, Orton comença a recórrer les biblioteques municipals per agafar llibres en préstec, dels quals en retalla il·lustracions i cobertes que substitueix per altres continguts, i aprofita els elements sostrets per empaperar les parets del pis on viu amb Halliwell. El 1957, després de l’ensim fracàs de l’autoria en com

Nascut al comtat de West Sussex, a Anglaterra, el 1904, Patrick Hamilton és un novel·lista i dramaturg força popular en la seva època. Era el petit de tres germans fills de pare i mare ambdós amb pretensions literàries, però no va tenir una infància gens fàcil, ja que el seu pare va dilapidar la seva fortuna en alcohol i dones i la mare era una dona infeliç amb tendències suïcides, motiu pel qual va passar força anys en cases d’hostess i pensions sòrdides, que més endavant li servirien com a inspiració dels escenaris de les seves novel·les. Als disset anys va començar a treballar en el món del teatre coma a actor i assistent d’escena i dos anys més més tard es va iniciar com a escriptor amb ‘Monday morning’ (1925), a la que ben aviat li seguiren ‘Craven House’ (1926) i ‘Two pence coloured’ (1928). Lèxit aconseguit amb aquest primers textos li van fer guanyar una bona reputació tant a Europa com als Estats Units, i, així, el 1929 va aconseguir un gran ressò amb e

Salom compaginà l'activitat literària amb l'exercici de la seva activitat professional com a metge oftalmòleg i passa per diferents etapes creatives al llarg de la seva vida; algunes dedicades més a l'activitat mèdica i amb menor creació literària, i d'altres més prolífiques, amb un estil propi que va anar madurant de manera gradual adaptant-se a les diferents èpoques. "Culpables", escrita el 1955 i estrenada el 1961, que fou també portada al cinema el 1962 per Josep Maria Forn, és un autèntic thriller farcit dels ingredients clàssics d'aquest gènere literari. La versió radiofònica que tot just a continuació escoltarem és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2002 sota la direcció de Joan Garrigó i segons l'adaptació radiofònica de Joan Carles Peris, amb les veus de Maria Glòria farrés que interpreta a Silvia; Lidia Segués és Glória; Ricard Pagès, Andrés; Ramon Bravo és el Comisario, i Francisco Domingo, Rogelio. La narració corre a càrrec de Crisol Tuà, el muntatge musical de Nina